La psicologia és la ciència que estudia el comportament de les persones i per fer-ho utilitza una metodologia pròpia, anomenada Anàlisi Funcional de la Conducta (AFC), que es centra en la funció de la conducta i no en la seva “forma” ni en possibles “causes ocultes”. Aquest mètode d’anàlisi és una excel·lent manera de saber per què fan el que fan els infants!
Aquí no hi ha espai suficient per explicar totes les característiques de l’AFC però sí per veure els elements essencials que ja ens permetran entendre millor el comportament dels nostres fills i filles.
Per començar hem d’aclarir que les conductes són accions en les quals sempre hi ha una interacció d’una persona amb un context. Els infants, com tothom, actuen de la manera més adaptativa possible a un context determinat. Segur que haureu notat que els vostres fills no es comporten igual quan hi ha els padrins que quan estan sols amb vosaltres o quan són a l’escola que quan son a casa. Han après (de forma natural) que en determinades situacions és millor comportar-se d’una manera o altra. Per què? Per adaptar-se, per aconseguir el que volen, per deixar de fer el que no volen, per evitar que passi alguna cosa, etc. Dit d’una altra manera, en funció d’un context (uns estímuls antecedents) tots nosaltres ens comportam (fent unes respostes que canvien d’alguna manera el context) de la manera que pensam que obtindrem les millors conseqüències (els estímuls reforçadors).
L’essència de l’AFC és identificar els antecedents i els conseqüents de les respostes que vulguem analitzar. Sona senzill però, lògicament, no ho és tant. Sobre tot perquè el comportament de les persones és complex i mai és l’efecte d’una sola causa. De fet, al mètode de l’AFC se l’ha criticat perquè sembla que cerca explicacions senzilles a comportaments complexos. Però … i si intentam trobar explicacions senzilles abans de pensar en el cervell, l’inconscient o la societat? Si ho provau veureu que hi ha moltes conductes dels vostres fills que es poden explicar (en part) pels seus antecedents i conseqüents i això significa que, a diferència del cervell, l’inconscient o la societat, els antecedents i els conseqüents solen ser bons de canviar.
Imaginem aquesta situació problemàtica:
En Joanet sempre intenta “negociar” quan ha de fer els deures (els faré després de berenar, primer vull jugar una estona als videojocs, …). En Joan i na Joana aconsegueixen que en Joanet acabi fent els deures però després de barallar-se, berenar i jugar, de manera que els acaba tard, sopen tard i tots tres pensen que han perdut un altre horabaixa discutint. Una llàstima.
Imaginem ara aquesta possible anàlisi:
En Joan pensa que potser en Joanet tengui algun trastorn. Ja ho diuen els companys de la feina que “ara n’hi ha molts de trastorns psicològics; sobre tot després de la pandèmia”. Na Joana pensa que la culpa és d’aquesta societat amb tants de deures escolars i tants de videojocs. Els dos estimen molt a en Joanet i saben que ell no és “discutidor” i que ho fa de forma inconscient. Volen el millor pel seu fill i si ara toca una “fase” de discutir, l’aguantaran.
Imaginem finalment, aquesta explicació alternativa:
Na Joana i en Joan es demanen si el que passa abans i després de les discussions pot tenir alguna cosa a veure i decideixen “fer una prova”. Aquell horabaixa esperen a en Joanet amb el berenar fet. En Joan i na Joana berenen amb ell i li demanen com ha anat l’escola. Aviat en Joanet demana si podrà jugar als videojocs però els pares, en lloc de discutir, li diuen que si, que en haver berenat tranquil disposarà de dues hores per fer els deures i jugar als videojocs (en aquest ordre). Com més aviat faci els deures, més temps disposarà per jugar als videojocs. En Joanet protesta una mica quan comença a fer els deures però aviat veu que si els acaba tindrà més temps que altres dies per jugar (avui no han perdut temps discutint). Na Joana comprova que ha fet els deures i el deixa jugar, tothom content amb els deures fets, fins l’hora de sopar. Sopen plegats. Li demanen si els deures eren difícils i si ha pogut superar el nivell 32 del videojoc. Un sopar ben agradable.
Vos ha agradat la historieta? Només hem vist “la punta de l’iceberg” de l’Anàlisi Funcional de la Conducta. Farem més articles per explicar-ho bé si vos interessa. Demanau tot el que vulgueu a continuació …
Deixa un comentari